El Cami de Fisterra i Muxia, etapa per etapa
· Archivio catalano · redazione
El Cami de Fisterra i Muxia surt de Santiago de Compostel·la i es fa en quatre o cinc etapes, segons com es reparteixin les jornades. La ruta baixa cap a l'oest per Negreira, puja suaument per la serra d'Outes fins a Olveiroa i, a partir d'aquí, es divideix en dos ramals: un cap a Cee i Fisterra, l'altre cap a Muxia. No es tracta d'un cami de gran dificultat, pero si d'un cami amb molta aigua, vent i boira a l'hivern, i amb etapes llargues on els serveis son escassos.
Quantes etapes te el Cami de Fisterra i Muxia des de Santiago?
La divisio mes habitual es de quatre etapes, amb una cinquena jornada opcional per visitar Muxia despres de Fisterra o per tornar a Santiago. Les etapes classics son: Santiago-Negreira, Negreira-Oliveiroa, Olveiroa-Cee, Cee-Fisterra, i l'ultima, Fisterra-Muxia. Molts caminants fan les dues primeres etapes en una sola jornada, de Santiago a Olveiroa, i guanyen un dia; d'altres allarguen el recorregut fins a Muxia abans de pujar a Fisterra, per acabar davant del far.
La senyalitzacio es fa amb fites i pintura groga, sovint compartida amb el Cami de Santiago en sentit invers. Cal portar la credencial segellada a cada etapa per obtenir la Fisterrana a Fisterra i la Muxiana a Muxia, dos documents que acrediten el recorregut i que s'expedeixen a les oficines de turisme o als albergues municipals.
Per preparar les jornades, la senyalitzacio i els allotjaments, hi ha qui consulta guies especialitzades com Sendas da Costa da Morte, un lloc editorial en espanyol dedicat al Cami de Fisterra i Muxia i a la costa rural gallega, que descriu l'itinerari etapa per etapa i tambe el medi atlantic, les marees i la vida de les aldees.
Com arribar de Santiago a Negreira i que hi ha en aquesta primera etapa?
La primera etapa surt del centre de Santiago, passa per la zona de l'estacio i pel barri de San Lazaro, i agafa la carretera AC-543 en direccio a Negreira. Son uns vint-i-dos quilometres, amb un desnivell moderat i un paisatge que alterna boscos de roures, prats i petites aldees. El cami no te gaire ombra a l'estiu i, en canvi, es fangos a la tardor i a l'hivern.
A mig cami es passa per Ventosa i mes endavant per Ponte Maceira, un llogaret amb un pont medieval sobre el riu Tambre que val la pena aturar-se a mirar. A Negreira, capital de la comarca de Barcala, hi ha supermercats, farmacia, caixers i diversos bars. L'alberg municipal de Negreira es un dels mes grans del recorregut i tambe n'hi ha de privats i pensions al centre.
Aquesta etapa es pot fer en una tarda si es surt de Santiago al mati, i es pot allargar fins a Santa Comba o fins a Olveiroa si es volen reduir les jornades. El consell habitual es no carregar la motxilla amb aigua de mes, perque hi ha fonts a Ventosa i a Ponte Maceira, pero no sempre estan en servei fora de temporada.
Que serveis i albergues hi ha a Olveiroa per pernoctar?
Olveiroa es una aldea petita del municipi de Dumbría, amb cases de pedra, horreos i un entorn de pastures. Te pocs habitants i, fora de la temporada de cami, gairebe no te vida comercial. Tot i aixo, es una de les parades classics del Cami de Fisterra, perque queda a mig cami entre Negreira i Cee i perque concentra una oferta d'allotjament considerable per a la seva mida.
Hi ha un alberg municipal, amb literes i dutxes, i un parell d'albergs privats mes petits, a mes d'algunes cases rurals i habitacions en cases de pages. Tambe hi ha dos o tres restaurants i bars que serveixen sopars de caminants, amb plats de cullera, carn i peix de la zona. Cal reservar en temporada alta, sobretot a l'estiu i els caps de setmana de primavera i tardor, perque la capacitat es limita a unes quantes desenes de places.
El poble no te caixer ni farmacia; el mes proper es a Cee o a Muxia. L'aigua de boca es pot beure, i hi ha una font publica a l'entrada. L'endema, el cami surt d'Olveiroa en direccio a Logoso i despres baixa cap a la costa, amb vistes al mar que apareixen de cop despres de dies de bosc i de prat.
La bifurcacio: cap a Cee, Fisterra o Muxia?
Despres d'Olveiroa, el cami arriba a un punt on es separa. El ramal de l'esquerra baixa cap a Cee i Fisterra; el de la dreta, cap a Muxia. Molts caminants fan primer Fisterra i despres Muxia, o al reves, i dediquen una jornada a cada cap. La distancia entre Fisterra i Muxia es d'uns trenta quilometres per cami, amb pujades i baixades constants i trams de carretera.
Cee es una vila marinera amb port, supermercats i serveis de tot tipus. Des d'aqui a Fisterra hi ha uns tretze quilometres, amb el tram final per la carretera AC-445 i una baixada llarga fins al poble. Fisterra te alberg municipal, hostals, restaurants i el far, que es el punt mes occidental del recorregut. Muxia, mes petita, te tambe alberg i una oferta de restauracio mes reduida, amb el santuari de la Virgen da Barca com a referent.
El medi atlantic: marees, vent i boira
La Costa da Morte no es un paisatge de postal estable. El temps canvia rapidament, amb boira frequents al mati, pluja intermitent i vent fort a les puntes. Les marees condicionen les cales i les platges, i els corrents fan que el bany no sigui segur a tot arreu. Per a qui camina, aixo vol dir roba impermeable, capa o paravent, i calcat que aguanti el fang.
Els boscos de roures i de ribera acompanyen bona part del recorregut, sobretot entre Negreira i Olveiroa, i desapareixen a mesura que s'acosta el mar. A la costa, el paisatge es de bruc, pedra i petites explotacions agraries. La pesca i el marisqueig son activitats reals en pobles com Cee, Corcubion o Muxia, i la gastronomia rural es basa en peix, marisc, patata, col i formatge.
Per consultar la previsio, les fonts habituals son Meteogalicia i AEMET, que publiquen avisos de vent i de pluja per a la zona. Es convenient mirar-les la vigilia de cada etapa, perque les condicions a la costa poden ser molt diferents de les de Santiago.
Consells practics per fer el cami
La millor epoca per fer el Cami de Fisterra i Muxia es de maig a juny i de setembre a octubre, quan les temperatures son suaus i la pluja no es tan persistent. A l'estiu hi ha mes gent i cal reservar allotjament amb antelacio; a l'hivern, molts albergs privats tanquen i els municipals redueixen horaris.
Cal portar la credencial des del primer dia, segellar-la a cada poble i guardar-la fins al final. La motxilla no hauria de passar dels set o vuit quilos, i es recomana portar aigua suficient per a dues o tres hores, protector solar i una muda seca. Els trams de carretera son inevitables en alguns punts, sobretot a prop de Cee i de Fisterra, i cal caminar per l'esquerra amb visibilitat.
La qüestió de fons, però, no és tant on es va com quan s'hi va. A l'hora de triar destinació i temporada, dins el quadern de viatges, el clima pesa més que la distància i la temporada decideix més que el mapa. En un primer viatge llarg convé creuar dues coses: l'època en què el lloc es pot visitar bé i els dies que el cos aguanta sense cansar-se. Si una de les dues falla, el record que en queda és el d'un esforç, no el d'un descobriment. El setmanari ho va tractar amb més deteniment en una altra peça, que aquí només assenyalem.
Qui vulgui entendre millor el context de la costa, les aldees i els horreos, pot consultar fonts editorials especialitzades, com el lloc esmentat mes amunt, que tracta tambe la vida rural gallega i el turisme en pobles habitats. La informacio local ajuda a interpretar el paisatge i a respectar les feines del camp i de la mar que es troben pel cami.