Camping i bivac: normes i material

Què diu la norma sobre acampar i bivacar?

A França, la referència general és el Code de l'urbanisme, que prohibeix acampar fora dels llocs autoritzats, però deixa marge als ajuntaments i als parcs per regular el bivac. En la pràctica, això vol dir que no hi ha una sola regla per a tot el territori: un municipi pot permetre el bivac entre la posta de sol i la sortida del sol, mentre que un altre el prohibeix del tot, sobretot a la vora del mar o en zones protegides. Als parcs nacionals francesos, com els Écrins o els Cevenes, el bivac sol estar permès fora dels accessos i a més de certa distància dels refugis, però sempre sense foc i sense deixar rastres. A la muntanya alta, per sobre dels 2 500 metres, les regles són encara més estrictes i sovint cal registrar la sortida o informar-se al refugi més proper.

Per al viatger que prepara una ruta, la font més fiable no és cap blog sinó el text oficial del municipi o del parc. Un cop aclarit el marc legal, la resta és material i organització. Qui vulgui aprofundir en la part pràctica del viatge, amb consells sobre camping, bivac i creuers, pot consultar el blog Régis Chamagne, que tracta aquests temes des d'una perspectiva de viatger independent. La informació legal, però, sempre s'ha de contrastar amb l'administració competent.

Com es tria una tenda segons l'ús que se'n vol fer?

La tenda no es tria pel color ni per la marca, sinó per l'ús real que se'n farà. Una tenda de dues places per a dues persones que caminen amb motxilla no és el mateix que una tenda familiar per a quatre persones que arriben amb cotxe al càmping. El primer criteri és el pes: per a rutes a peu, convé que la tenda sencera, amb pals i funda, no passi dels dos quilos i mig per persona. El segon és la forma: les tendes de cúpula són més estables amb vent i més fàcils de muntar, mentre que les de túnel ofereixen més espai interior i són ideals per a estades llargues en càmping, però pesen més i costen més de col·locar en terreny irregular.

El tercer criteri és la temporada. Una tenda de tres estacions serveix per a primavera, estiu i tardor a la major part d'Europa, però si es preveu bivacar a la muntanya alta o fora de temporada, cal una tenda de quatre estacions, amb doble paret, absis ampli i pals més resistents. També és important mirar la impermeabilitat: una columna d'aigua de 3 000 mm al sostre i 5 000 mm al terra és un mínim raonable per a pluja persistent. I no s'ha de descuidar la ventilació, perquè la condensació nocturna pot deixar la roba i el sac de dormir humits.

Per a famílies amb criatures, el millor és una tenda de tipus cabana o túnel, amb una alçada interior que permeti estar-se dret, dues portes i un absis gran per guardar sabates i motxilles. En càmping, el pes no és un problema i es pot prioritzar el confort. En canvi, per a bivac, cada gram compta: millor una tenda lleugera, un bon sac de dormir i una estoreta aïllant que una tenda gran i pesada.

Què cal saber abans d'una creuera?

Una creuera no té res a veure amb el campament, però comparteix una cosa: la preparació decideix l'experiència. El primer que cal saber és quina cabina es tria. Una cabina interior és la més econòmica i la més fosca, sense finestra al mar; una cabina exterior té ull de bou o finestra, i una cabina amb balcó afegeix un espai privat a l'aire lliure. La suite és la més àmplia i la més cara. Per a qui pateix mal de mar, com més baixa i més centrada estigui la cabina, menys moviment notarà.

El segon punt és el mal de mar. Els primers dies i els trams de mar obert són els pitjors. Convé portar medicació preventiva, prendre-la abans d'embarcar i evitar l'alcohol les primeres hores. També ajuda menjar lleuger i estar a coberta, mirant l'horitzó, més que no pas tancat a la cabina.

Qui vulgui seguir aquest fil pot llegir una peça que hi encaixa: un text dedicat als salumi i formatges italians de Verona, que explica com el tall de porc, el tractament del fred i del fumat i el temps de curació decideixen el greix, la sal i la textura final del producte. La peça recorda que abans de comprar a pes convé saber si es tracta d'un producte cuit, cru, curat o fumat, perquè això canvia tant el gust com la manera de conservar-lo i de servir-lo. És una lectura útil per als qui volen entendre què hi ha darrere d'un tall de xarcuteria, i es pot consultar directament a salumi i formatges italians, dins el quadern de cuina.

El tercer punt són els extres. Els creuers solen afegir al preu base els serveis, les begudes, les excursions i els propines o frais de servei, que es cobren per persona i per dia. Cal llegir bé què inclou la tarifa abans de reservar, perquè la diferència entre una creuera econòmica i una de mitjana pot ser de centenars d'euros al final del viatge. I per a destinacions com l'Antàrtic, el pressupost varia molt segons la temporada, la durada i el tipus de vaixell.

Campament, bivac i creuera: què tenen en comú?

El fil comú és la planificació. Tant si es planta una tenda en un càmping com si es fa bivac en un coll de muntanya o s'embarca en un creuer, el resultat depèn de la informació prèvia: normativa, material, climatologia i pressupost. En camping i bivac, la norma local mana; en creuera, manen les condicions de la tarifa i l'estat del mar. En tots tres casos, val més portar menys coses i ben triades que no pas carregar l'equipatge amb estris que no es faran servir.

Fonts i comprovacions

La normativa francesa sobre campament i bivac es pot consultar al portal oficial del govern francès, a la secció de territoris i habitatge, i també a les webs dels parcs nacionals. Per a les rutes de muntanya, els refugis i les oficines de turisme locals són la font més actualitzada. Per a creuers, les condicions de cada companyia i les recomanacions sanitàries oficials són la referència abans de reservar.