Anar directament al contingut
El Baluard Quaderns de l'Alguer
Escullera alta amb arc natural a contrallum, mar plomall sota penya-segat blanc i escala llarga baixant en ziga-zaga.
Escullera alta amb arc natural a contrallum, mar plomall sota penya-segat blanc i escala llarga baixant en ziga-zaga.
La Sardenya rodalia

Cova de Neptú i Cap de Caça

· Redacció d'El Baluard · veure la redacció

La sortida clàssica des de l'Alguer combina dos espectacles units per un penyal: l'escena geològica monumental vista des de dalt i la cambra marina davall, on l'aigua encén tota sola.

Dues maneres d'arribar-hi

Des del port local, barques de línia regular travessen golf fins a peu del cingle quan el mar permet entrada directa suau.

Per terra, carretera fins al mirador superior i l'escala famosa que baixa en ziga-zaga pel penya-segat. Vistes extraordinàries; els genolls demanen calçat seriós i pausa tranquil·la.

Dins la gruta, què veureu

La cambra gran accepta visites guiades breus per passera sobre aigua plana interna il·luminada indirectament tons verd blau espectacular.

Estalactites altes, vòlts blancs humits i simetries reflectides sobre l'aigua plana: la guia breu explica la formació geològica sense verba innecessària.

Vent, temps i sentit comú

Els dies de mar mogut suspenden la navegació i tanquen l'escala sense excepció. No és capritx administratiu: és seguretat costanera elemental, publicada als canals oficials vigents.

Si el vent us trenca el pla, canvieu per una alternativa tranquil·la del quadern de rodalia o torneu-ho a provar un altre dia llegint abans la guia general d'excursions.

Dues coses més que valen or en temporada alta: primer, matinada. La primera rotació de barques troba mar de vidre i cua mínima. Segon, resposta clara davant la pregunta inevitable sobre l'escala: si teniu genolls honrats o criatures petites, trieu l'arribada en barca sense dubtar-ho dos segons; les escales de pedra no perdonen pressa ni sandàlies mal elegides. Amb dues precaucions minúscules, la sortida sencera surt rodona gairebé sempre i sense cap ensurt que expliqui ningú. La paciència marítima és la primera habilitat del viatger d'aquesta costa, i no es paga ni s'ensenya enlloc millor que aquell mirador còmode esperant el pròxim dia clar.