Passejar per Fertília
· Redacció d'El Baluard · veure la redacció
El plaer de passejar per ací és l'ordre: carrers que fan angles netes, ombres esglaonades entre cases iguals i un final de ruta sempre davant del mar.
La trama recta, caminant-la
Caminar la quadrícula revela matisos inesperats. Perspectives llargues entre façanes pintades, ombres clares d'arbres joves, portes velles de fusta marcada pel sol.
Escolliu hora baixa per fer fotos. A migdia la llum aterra els colors; al matí i al capvespre les parets clares agafen tons de mel molt més amables.
Cap a la vora del mar
El final natural del passeig sempre és el mar. Costa plana, sorra ampla grisenca i velers petits dibuixats molt lluny sobre l'horitzó.
Al llarg de la vora, bancs enfront de cases baixes on els avis s'asseuen cada tarda gairebé en el mateix ordre, ritme amable d'un costum costaner.
El ritme correcte
Dediqueu-hi un matí lent sense llista obsessiva. El barri es gaudeix amb cervesa freda intercalada, xerrada curta amb veïns i pas lent.
Per connectar la ruta amb la resta del terme, torneu cap al nucli seguint els consells del quadern de monuments o deixeu el dia sencer sota la guia de les platges de la banda nord.
I si sou dels que apunten detalls: els capitells de fanals, les reixes pintades de verd marí i les numeracions ceràmiques de façana formen un petit catàlogú espontani de disseny públic discret. No cal buscar res espectacular; la gràcia exactament rau en caminar lent i deixar que el barri mostri el seu ordre tranquil a ritme de veïnat, sense presses ni planetes turístics pendents ni res que s'hi assembli. Aquest és exactament l'esperit en què va ser escrit tot el quadern que acabeu de llegir.