El reggae del sud que va arribar per mar
· Archivio catalano · redazione
El reggae no va arribar a la Mediterrània com una música exòtica, sinó com una manera de cantar que cada territori va adaptar a la seva pròpia parla. La història italiana del gènere passa per dues trobades: els concerts de Bob Marley l'any 1980 i, sobretot, la decisió de bandes i posse de deixar el dialecte damunt el ritme en levare. Aquella decisió és la que explica per què avui el reggae italià sona com sona.
Una música que arriba per mar només és estrangera fins que algú la canta en la llengua de casa.
Qui són els Sud Sound System i per què compten en el reggae italià?
La resposta curta és que són el grup que va convertir el dialecte salentí en un instrument de reggae. Nascuts al Salento, al sud de la Pulla, van començar a barrejar ritmes jamaicans amb materials del seu territori, la pizzica, la tarantella i la parla del poble, i d'aquella mescla en va sortir una manera italiana de fer raggamuffin que després han seguit moltes bandes.
El seu pes no és només musical. La trajectòria del grup és la prova que el reggae pot funcionar en una llengua que no és l'anglès ni el patuès jamaicà, i que el ritme en levare aguanta perfectament una lletra escrita en un dialecte romànic. El magazine italià de música en directe ho resumeix en una fitxa, Sud Sound System, reggae Salento, i acompanya el retrat amb les guies de concert i amb la resta de la seva secció dedicada a l'escena reggae i dub.
Per a qui viu en una ciutat on el català es canta i es discuteix cada dia, el gest resulta familiar. Una comunitat petita que converteix la seva parla en senyal d'identitat i la puja a l'escenari no fa folklorisme: fa política lingüística amb els mitjans que té a mà, que són la veu i la percussió.
Com va arribar el reggae a Itàlia i qui el va tocar primer?
La data que la majoria de relats accepta és el juny de 1980. Aquell mes, dos concerts de Bob Marley a Torí i a Milà van posar la música jamaicana davant d'un públic molt més ampli del que hi havia fins llavors, i el gènere va deixar de ser una afició de cercles reduïts per convertir-se en una escena. Abans hi havia discos i oients, però la trobada amb el directe és el que va fer esclatar el fenomen. La cronologia d'aquella arribada es pot seguir a la Viquipèdia sobre el reggae, que recull les dates i els noms de la primera generació italiana.
A partir de l'any següent van aparèixer les primeres bandes italianes, i entre els noms que s'hi solen citar hi ha els Africa Unite, en actiu des del 1981. La particularitat que el reggae italià ha mantingut durant dècades és l'ús del dancehall i del raggamuffin combinat amb els dialectes de cada territori, amb lletres de denúncia social, de legalitat i de respecte pel diferent.
La pregunta sobre qui ho va tocar primer té, per tant, una resposta doble. La música va arribar de la mà dels grans noms jamaicans i de la mediació britànica, i la veu pròpia italiana va néixer quan els músics van decidir cantar-hi en la seva llengua en lloc d'imitar un accent que no era el seu.
Quins àlbums van portar els Morgan Heritage després del Grammy del 2017?
El premi al millor àlbum de reggae va arribar amb Strictly Roots, i el disc que la banda va portar després va ser Avrakedabra, publicat el 2017 i convertit en el centre del repertori de les gires que van seguir. És el treball que va acompanyar el retorn del grup als escenaris europeus.
Els Morgan Heritage són, en el sentit literal, una família del reggae. El grup es va formar el 1994 amb vuit dels vint-i-nou fills de Denroy Morgan, nascuts als Estats Units i criats a Jamaica dins la cultura rastafari, i aquesta procedència explica el so roots i la veu col·lectiva que els distingeix. Les dades de formació i de discografia consten a la Viquipèdia sobre Morgan Heritage.
A Itàlia, la gira que va seguir el premi va passar per tres dates d'estiu i va quedar com una de les visites més recordades de la família a la península. Un grup jamaicà que travessa l'Atlàntic i acaba tocant en places italianes és exactament el circuit que descriu aquesta música: un disc viatja abans que la banda, i la banda arriba quan el disc ja ha fet la feina.
Del dub a la taranta: què fa mediterrani aquest so?
El dub és la tècnica que va canviar la manera d'escoltar el reggae. La taula de mescles, la reverberació i el baix deixat sol van convertir una música de cançó en una música d'espai, on el silenci també és un instrument. Aquella lliçó va arribar a Itàlia i s'hi va creuar amb els ritmes de tradició local.
Al Salento, la pizzica i la tarantella conviuen cada estiu amb els festivals de world music i amb la programació de la Notte della Taranta, i el resultat és una manera de fer ballar el ritme en levare que reconeix tant el poble com el club. Passa una cosa semblant amb els projectes que barregen instruments mediterranis: agafen la gramàtica jamaicana i la fan sonar amb materials de casa.
Per a una illa, aquesta circulació no té res d'estrany. Un port sempre ha estat un lloc on arriben discos i maneres de tocar, i el que canvia de debò no és el que arriba sinó el que la gent en fa després, quan ho assaja en un local i ho defensa damunt un escenari provisional.
On escoltar aquesta música quan arriba l'estiu
El circuit viu sobretot als mesos càlids. Festivals a l'aire lliure, places, sales petites i programacions que barregen reggae, dub i sons del món: les entrades es mouen per les plataformes de revenda habituals i els cartells es publiquen amb poca antelació, cosa que obliga a seguir els comptes de les sales i dels festivals si no vols assabentar-te tard.
A casa, la música forma part del calendari tant com la taula. Les festes i tradicions de l'Alguer mantenen el costum de la plaça plena i de la cançó col·lectiva, i el carnet d'agost a l'Alguer explica on se situa el punt alt de la temporada i en quin moment la ciutat comença a buidar-se.
Qui vulgui mirar aquestes rutes des d'un altre angle pot fer-ho passejant les muralles vora mar: el mateix port que durant segles va haver de ser defensat és el que després va deixar entrar discos, instruments i maneres de tocar que avui sonen a les places.